El meu primer contacte amb les noves tecnologies, va ser realment tard, sempre he estat una nena de jugar amb nines, jocs tradicionals,jocs de taula... i la veritat en la meva generació no es portava tant això...El meu primer aparell “tecnològic” va ser un ordinador d’aquells educatius, amb els que podies jugar a diversos jocs per aprendre... la veritat...tenir un d’aquest, ja era anar molt avançat! jeje
Pel que fa a la informàtica com a tal, no la vaig conèixer fins que no la van implantar en l’educació formal, més o menys a 5è o 6è de primària i també en una extraescolar que feiem al cole per aprendre més d’aquesta innovadora activitat. Jo vaig quedar bastant contenta, m’agradava fer-la, i va sorgir una petita inquietud personal envers aquest món, que va anar creixen a mesura que jo he crescut, per tal de posar-me al dia i no caure a ser una exclosa de la nova societat de la informació en la que vivim en l’actualitat.
En aquella mateixa època, amb més o menys 9 anyets, quan ja començaven a demanar-nos treballs i cosetes a màquina o ordinador a l’escola, vaig començar a utilitzar una
antiga màquina d’escriure que tenia el meu pare a casa per fer-los, i la veritat que hem defensava bastant bé, encara que , tot s’ha de dir, no tenia cap misteri això d’escriure a màquina. El problema va sorgir quan hem van fer el meu primer regal electrònic “seriós”, els altres eren més bé joguines...jeje, era una màquina d’escriure ele
ctrònica, però no la vaig entendre mai, era complicadíssim, allò t’ho feia tot sol, saltava de línia, t’avisava quan s’acabava la pàgina i fins i tot tenia “Tipex”! Una passada! Però no hem va agradar massa... L’arribada de l’ordinador i la poca motivació per aprendre com anava aquell aparell, va fer que m’oblidés bastant d’ella i que passés de tafanejar com funcionava, la veritat? La màquina d’escriure la vaig utilitzar dos vegades,a la tercera ja li vaig cedir al meu pare, ben segur que ell li trauria més profit... jo preferia l’altre “trasto” nou, més modern i recent arribat a casa, per fer les feines del cole, l’ordinador, era molt més motivador.
Un cop a l’institut ja ens van ensenyar com funcionaven els ordinadors, processadors 
de textos, i entre d’altres coses...hem vaig “enganxar” a un joc d’ordinador, els “lemmings”, m’encantava aquell joc! hem podia passar estona passant-me nivells d’aquells “bitxos” verds!! Era genial! Ara hem pregunto, que serà d’aquells jocs?...Com han canviat les coses, oi? L’altre aparell que hem va encantar va ser la “Game Boy”, jo ja era bastant més grandeta, i realment no hem vaig enganxar massa, m’agradava jugar però sense excés, res a veure amb els hàbits que tenen els infants i joves avui dia amb les videoconsoles... 
Quan vaig complir els 14 anys i totes les meves amigues ja tenien el seu telèfon mòbil propi, va arribar el meu esperadíssim regal!! Allò va ser la revolució, ens enviàvem missatges a totes hores, era el fantàstic! Desavantatge? controls dels pares... en realitat tontos no eren.. jeje però jo... més feliç que res.
Poc a poc i amb bona lletra, això si, vaig anant ficant-me en el mundillo de la informàtica, to
t i que, fins els 16 anys no vaig tenir Internet a casa. Amb l’arribada d’Internet, vaig tenir com no, el primer compte de correu, les primeres converses pel Messenger (sense saber molt bé com funcionava jeje)... i vaig anant agafant coneixements primaris de com navegar per la xarxa sense problemes... molt a poc a poc i pel meu afany de tafanejar vaig descobrir com anava el word, vaig fer algun Power point, algun muntatge de fotos, gravar cd’s de música... i m’agradava.
Ja quan va anar passant l’E.S.O i el batxillerat vaig anant aprenen més coses del món de la informàtica, i al Cicle superior d’Animació sociocultural ens van ensenyar a per presetacions ben fetes amb Power Point, Movie Maker, programes educatius a Internet, i diversos recursos bastant important per possar-se una mica al dia i poder utilitzar-ho com a recurs a la feina.
L’any passat, a mode de conclusió de la meva tecnoautofiografia, hem van oferir en l’entitat on treballo, dinamitzar un taller de TIC’s amb nois i noies d’entre 9 i 16 anys d’edat, amb col·lectiu d’ètnia gitana i amb bastant dificultats aparents amb la informàtica, malgrat que avui dia es facin classes a les escoles. Com a experiència, un 10, he de dir que va ser genial, tot i les meves mancances per poder ensenyar a fer servir la informàtica, vam evolucionar plegats, van aprendre ells i vaig aprendre jo; van conèixer cercadors, jocs, el Messenger, el fotolog, com fer un bloc... i va ser molt interessant, he de dir que dur a terme aquest taller, hem va fer “rallar-me” bastant, no creia estar a l’altura per fer-ho, però m’he demostrat que no hi ha límits... i he après moltíssim sense ajut de ningú, tot i que soc de la generació “X”, m’he anat adaptant en aquest nou mon regit per la tecnologia, es a dir soc immigrant en aquesta societat de la informació. Aquí algunes imatges del taller:
D’una altra banda, he de dir que avui dia m’agrada, de tant en tant, jugar a alguna videoconsola, no hem considero una viciada, però es divertir jugar al “Sing Star” de la Play Station, a la Wii. De fet, amb els joves de la entitat on treballo, ho fem servir habitualment com a recurs educatiu i us puc asegurar que es pot treure molt profit amb el treball amb les videoconsoles; saber compartir, saber trobar límit d'ús, respectar torns de jugar, piciencia, frustació, entre moltes altres coses coses... realment, ens agradi o no... la societat en la que vivim ve regida per la constant revolució i sofisticació continua de la tecnologia i en mig d'aquesta revolució, avui dia són molt presents i bastant frequents les videoconsoles.
Pel que fa a les experiències negatives, podem trobar les típiques i tòpiques, que acostument a passar-li a tota la gent; no tenir cobertura amb el mòbil, que se’t mulli i se’t trenqui, virus a l’ordinador, tenir molta presa per connectar-te a Internet i estar colapsadíssima la xarxa o voler imprimir un treball a les tantes de la matinada i la impressora no donar senyals de vida... i les coses que només hem poden passar a mi, com a anècdota estel·lar aquesta: després d’unes intensives colònies amb els joves a Cadis vam, preparar un pas de fotos...jo i la meva companya ens vam currar un super vídeo amb el movie maker (que ja ens va costar bastant acabar-ho, tot s’ha de dir...) motivades de la vida desprès d’unes colònies molt “ways”, vam voler projectar-les per a que les veiessin tot el grup...
En fi, tot semblava que funcionava bé, fins que vam haver de connectar l’equip de so amb el portàtil, els altaveus amb el projector, el projector amb l’ordinador, i per l’últim aconseguir projectar-ho... semblava molt fàcil, però allà ens sobraven cables per tot arreu i no teníem massa clar, com connectar-ho correctament, no bastava amb encaixar-ho a ull... molts encaixaven en varis endolls... i quan ja semblava que teníem el tema dominat...dubte!! quin botó del portàtil s’habia de tocar per projectar les imatges a través del projector? Teníem un embolic de cables...aquest dubte ens va mantenir una estona ocupades i realment no sabíem com ensortir-nos... com li dèiem als joves que no teníem les fotos? amb la motivació que tenien per veure-les... després d’una bona estona i d’un parells de trucades a un company de l’esplai (que dominava una mica com anava el tema), ho vam aconseguir, cansades ja de tocar botons i botons, per sort vam poder acabar l’activitat del dia passant les fotos, gaudint del vídeo i rebent fins i tot felicitacions dels resultats del muntatge de fotos!
Per finalitzar aquesta tecnoautobiografia, us deixo el link del bloc de l’esplai, (fet per mi mateixa jeje) on podeu accedir als blocs que van fer alguns dels joves i infants de l’entitat als tallers d'informàtica, alguns encara en procés de construcció, espero que us agradi!
http://esplaimasiaespinos.blogspot.com/
